lunes, 5 de noviembre de 2007

Sidonie: de rebels a dandies

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket
Presentació Costa Azul - Sala Bikini - 30.X.07 Foto: íngrid
Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la paraula “espectacle” significa “allò que s'ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual, especialment com una cosa notable, digna d'atenció”. Partint d’aquesta definició, direm que digne d’atenció va ser el concert que els barcelonins Sidonie van oferir a la Sala Bikini. Un show que va finalitzar amb una pseudo-improvisada Standing Together que els cinc components (als habituals se’ls ha sumat un teclista i un altre guitarrista) van interpretar desendollats davant l’entrada de la sala mantenint l’equilibri sobre un cotxe de petites dimensions. Aquesta va ser la cirereta del pastís, el moment en què van ficar-se del tot el públic a la butxaca.

Un heterogeni públic que poc va apreciar els brillants moments de psicodèlia que van brindar els temes més antics (cantats en anglès) inclosos en el repertori, que es va centrar bàsicament en donar a conèixer les cançons més noves de la banda, com a bona presentació de disc. Els braços alçats i els xiulets emocionats acompanyaven només els temes més recents de Sidonie, inclosos a Fascinado (2005) i Costa Azul (2007). Bohème, Fascinado i Nuestro baile del viernes van ser les més corejades de la nit, mentre que perles com Feelin’ Down o Sidonie Goes to Moog van passar desapercebudes per molts dels assistents (menys per la minoria més fidel, que recolzada a les parets de la sala va vibrar de manera enfervorida amb els sons virguers que van sortir sobretot de la guitarra de Marc Ros). Els Sidonie no són els mateixos que quan van començar ara fa 10 anys, ni tampoc ho són qui ara els escolten, més joves i menys underground que els primers fans de caçadora de pell gastada que van començar-los a seguir. Però això no ha els ha fet perdre l’esperit transformer del trio, que ha passat d’acompanyar el seu vestuari amb màscares venecianes o vestir-se d’animals, a transformar-se en patges que fan costat a un rei que prega als seus súbdits que l’ajudin a trobar un gira-lluna que nit rere nit traeix la comunitat gira-sol. L’esperit psicodèlic de Sidonie persisteix, però amb una dosi que malauradament va disminuint a mesura que neixen noves cançons.

Aquest són dos videoclips de Sidonie, els corresponents a les cançons Feelin' Down (2001) i Nuestro baile del viernes (2007) respectivament. La diferència entre un i altre és abismal i recolza la teoria de la pèrdua d'autenticitat i psicodèlia que els persegueix des que es van passar al castellà.









1 comentario:

Anónimo dijo...

Shelley Malone

Totalment d'acord. Sidonie és un grup completament desgastat i amb un estat d'avançada falta d'idees.

A+
SM