Long live the Lizard King!

Es fan grans els mites o la gràcia de ser-ho és que mantenen sempre la mateixa edat i imatge? Es caracteritzen per ser intocables, inqüestionables, absoluts... un cop morts (i, sobretot, si moren joves. Sembla que si no és així no acaben de fer honor a la paraula).

Jim Morrison, líder i vocalista dels desapareguts però sempre presents The Doors, és tractat com a tal, com a mite. Realment, compleix la gran majoria de requisits: presumpta mort als 27 anys, ídol en el seu moment i al llarg del temps, desastrós i caòtic en el terreny personal, amant de substàncies dubtoses... tot un mite. Sí.
Avui hagués estat (o és) el seu aniversari. James Douglas Morrison, aka Lizard King (rei llangardaix), va treure el cap un 8 de desembre de 1943 a Melbourne, Florida, i des de llavors tot han estat històries i més històries que en no haver-se contrastat han acabat creant la llegenda d’un personatge que per a molts continua formant part d’aquest món.

Sona il·lús pensar en la possibilitat que Morrison fingís realment la seva mort. Però tampoc seria tan estrany, atès que es trobava collat per la justícia i a les portes d’una bona tongada d’anys a la presó. Parlant clar: estava acabat. A més, s’explica que patia obesitat i que la seva obsessió per la bellesa humana feia que patís desmesuradament pels canvis radicals que feia el seu cos. No podia mirar-se al mirall, s’odiava. I, sobretot, no s’imaginava tancat entre barrots. I va simular una mort sobtada.

On és ara? Doncs es comenta que a Mèxic fent de pintor o a la Bretanya francesa pescant en una barqueta de fusta. Lleig per part seva tenint en compte que fans d’arreu del món s’apropen diàriament on en teoria reposa el seu cos, al cementeri de Père-Lachaise de París, per portar-li flors, deixar-li cartes i fotos, etc.
La petita i descuidada tomba de Morrison és una de les atraccions turístiques més visitades de la ciutat. Tant és això, que des de fa un temps han hagut de tancar la zona i col·locar-hi un guàrdia de seguretat que es permet el luxe de fer-te fora si t’hi apropes més del compte. Avui segur que la làpida no ha estat sola ni un sol minut.

Per molt que els informes mèdics ho assegurin, mai es reconeixerà la mort del poeta i cantant americà. Per alimentar el mite? Segurament, i potser millor que sigui així. Jim Morrison es mereix un recordatori constant, una vida més llarga del compte. Agradi o no (perquè és repudiat per tots aquells que el creuen sobrevalorat) ha estat un dels personatges que més petjada ha deixat en el món del rock, i no només per les seves topades amb l’autoritat després de la majoria de concerts de The Doors, sinó pel granet de sorra que va aportar i que tant imitat ha sigut en la posteritat.

Jim, siguis on siguis, feliços 64!

A continuació, dos vídeos on The Doors interpreten Light My Fire, segurament la cançó més coneguda de la banda, i Touch Me, un altre clàssic que encara avui és força recordada (i punxada).